El Club va inaugurar el curs el divendres 18 de setembre, proper a l’efemèride del Dia Internacional del Lliurepensament, on es commemora la presa de Roma per part de les tropes de Garibaldi i el significat simbòlic que suposa l’unificació d’Itàlia en detriment de l’hegemonia dels Estats Pontificis. En aquesta ocasió, l’esdeveniment es va Celebrar al Casino de Girona i va comptar amb una ponència de l’historiador i diputat del Congrés dels Diputats Marc Lamuà.
L’acte va començar amb una benvinguda per part del president del Club, Albert Testart, que va presentar les línies generals del cicle 2026-2027. Acte seguit, Testart va donar pas al ponent Marc Lamuà Estañol, que va fer una xerrada titulada Geopolítica dels Drets Humans a Europa. La ponència es va centrar en com l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, insititució en la que ell hi ha participat, de manera similar a altres organismes (com el tribunal d’Estrasburg, per exemple), tracta de preservar els DDHH i les democràcies. Ho va fer a través de quatre exemples:
El primer cas en el que es va centrar Lamuà va ser la invasió a Ucraïna per part de Rússia. L’Assamblea, malgrat la deriva del govern de Vladimir Putin ha intentat evitar el trencament amb l’estat eslau per tal de protegir a la seva població, ja que en ella hi ha representació de tots els partits polítics dels estats. Malgrat tot, amb la invasió d’Ucraïna, l’Assamblea s’ha vist empesa a expulsar a Rússia de l’organisme.
Un altre exemple és el cas de la persecució, per part de l’estat de Turquia a l’activista Osman Kabala. En aquest cas, malgrat no tenir poder coercitiu l’Assamblea ha denunciat el cas en diverses ocasions i ha permès que la injustícia cap a l’activista no caigui en l’oblit.
El tercer exemple ha estat el cas del govern de Viktor Orban a Hongria, que il·lustra com es pot desenvolupar un procés de degradació democràtica. En aquest cas, l’Assemblea ha vigilat aquest procés de prop. Aquesta vigilància ha permès treballar en la prevenció de processos en què governs intenten apropiar-se de les institucions i denunciar públicament aquesta deriva.
El quart cas és el cas de Geòrgia, on a més d’una ràpida degradació democràtica, s’ha produït la persecució del que l’estat georgià ha considerat com un enemic interior. L’Assemblea ha retirat el dret de vot de l’estat georgià.
En síntesi, Lamuà va mostrar com l’Assamblea Parlamentària del Consell d’Europa, malgrat ser un organisme que no elabora uns mandats vinculants, serveix per donar veu i visibilitzar la pluralitat existent dins dels estats del continent. Va quedar pal·lès que la democràcia és fràgil i que cal protegir-la.
La ponència, que va reunir un públic de cinquanta persones, es va cloure amb un col·loqui en el que els assistents i el ponent van poder intercanviar el parer sobre la situació geopolítica europea i sobre els Drets Humans. Acabat el col·loqui, públic i ponent van poder continuar tractant sobre el tema de la conferència en un àmbit més informal en un sopar fraternal.
